La pesadilla de Darwin.

La película que vam veure ahir capvespre es una denuncia neta i clara del que esteïm fent al mal anomenat 3er mòn.

Ells ens dediquen un somriure de bat a bat, net i sense trampes i noltros els ataquem per l'esquena sense cor.

Quina pena aquest mòn que conformem, per activa o per pasiva, aquells que vivim a la terra.

Em rebel.lo de bellnou, no vull ser cómpliç d'aquesta matança. Quants assasins de "bata y guante blanco" no s'asseuran mai davant un Tribunal Internacional de Drets Humans ¿?

Es molt fort i molt dur.

Ens ensenyen a riure, ens donen la ma amb el cor obert i la cara assolellada, ......, i els matem a sang freda com a rates o conillets d'indies.

No podem deixar de riure però tampoc hem de deixar de lluitar(cadascú en la mesura de les seves possibil.litats però sense l'excusa fácil de que no podem fer rés o enreonant a la sortida del cinema "es un buen tema pero la película es un poco larga".....).

No es una película, es la vida ........ La vida de mil.lions d'éssers indefensos que no en tenen prou amb la seva desgracia - néixer pobres i en un país també pobre ......... que els hi hem de trepitjar el cap.

Vergonya, quina vergonya.

Escrit per en Jaume Timoner.

Fotos: Jaume Timoner (diferents indrets i somriures de Senegal).