el sol está minvant suament
el seu regnat decau lentament
un bri de la seva llum acarona els mugróns de la jove
que, nua, está estesa sobre la tovallola
el so del mar embaladeix
la brisa adorm
els records fluïxen
recorda com en aquest mateix lloc,
nedava i feia l'amor amb el seu estimat
la mar en calma com ara
l'absència d'ell
impedeix que el goig estigui present
però recorda
somia
viu
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Fotos: Jaume Timoner i fdbase
2 comentarios:
Hola, cuanto tiempo. Te iba a comentar en la siguiente y ultima entrada pero no me deja, ¿has deshabilitados los comentarios?.
Solo decir que esos filosofos... a veces tan obvios y otras tan complicados, creo se le olvida una cosa en el primer silogismo:
Quien no ama no conoce nada.
Petons
El dimarts ja serè a Menorca per tot un mes. ¡quines ganes que tinc!
Hola Jaume, quan de temps. Paso per aquí de tant en tant i això segueix aturat. Espero que estiguis bé. Jo, després de més d'un mes a Menorca, torno a la rutina, encara no del tot que el meu marit s'ha quedat allà, i l'enyoro molt (a l'illa, jeje).
Petons
Publicar un comentario