Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn;
potser caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat,
alguna sublimitat que capgirés la història.
Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap!
(....)
Convertirem els silencis en or i els mots en foc.
(....)
Convertirem els silencis en or i els mots en foc.
La pell d’aquest retorn acumula la pluja,
i els afanys esborren privilegis.
Lentament emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.
Miquel Martí i Pol.
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Fotos: Jaume Timoner (març 2008).
5 comentarios:
Doncs una mica tard, però bon dia (el que resta del dia, que no és poc ni pitjor !).
Petonets infantils i gràcies per regalar poesia
Tot un plaer per mi !
Venint de tu mai és tard benvolguda LLUM ..... a més el bon dia és una figura retòrica, sinònim de bona tarda, bona jornada, bona nit, que el viatge sigui generós, plàcides 24 hores, que la pàgina d'avui no tingui cap esborrall, ......., .... petons i picades d'ullet i somriures i .... molta salut.
Jaume
Jaumet, ets tot un poeta. I les teves fotos són relment impresionants.
Bon vespre!!
menuda luna! comparandola con las lucecitas es GIGANTE!!! muy buenas. Nos vemos!
Preciosa. Estuve tan embobado observándola que pude fotografiarla, en el momento previo a que se disipara detrás de las montañas.
Una maravilla.
Publicar un comentario