

Hago un breve receso en esta jornada, intensa intensa, brutal.
Me he levantado en Menorca, a las 4 de la madrugada, el vuelo de vuelta a Palma salía a las 6,50 horas, y tenía algunas cosas que hacer antes de marchar.
Soy menorquín por los cuatro costados, me siento un patriota de mi pequeño país.
Dice Lluis Llach en una de sus canciones más entrañables y más sentidas
PAIS PETIT
El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val! és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val!
és així com m’agrada a mi i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d’aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a adormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.
La paz y la tranquilidad de Menorca me resultan sosegadoras, fascinantes en fin de semana.
No obstante, necesito el día a día imparable en lo profesional y lleno de actividades en lo personal que me comporta mi vida en Mallorca.
Pero es cierto, que añoro mi pequeño país, mis paseos por la colársega del Port de Maò, mi deambular por el casco antiguo de Ciutadella de Menorca, mis diálogos con los faros de Faváritx o Cavallería, la contemplación maravillosa de un atardecer en es Port de Sanitja, el amanecer de Es Castell, los enigmas de sa Naveta d'es Tudons o Torralba, la escueta pero inigualable estampa de Monte Toro, los paisajes lunares y pizarrosos del Norte, la arena blanquecina de las playas del Sur, el color del campo de un verde sin comparación posible, el silbido de la Tramontana ........ el queso, la sobrasada, "ses formatjades" i es panets de ma mare, els acudits de mon pare, la música del saxo de n'Elena, el carácter de la gente del país, el "rallar" nostre (u), .......... la pell de s'illa i el seu esplendor mai vist.
Espero que los inter-islas bajen de precio a la de YA !!!
Necesito una dosis semanal de MENORK.
Presiden este post dos fotos preciosas de CATX, que ayer insertó algún comentario en mi blog, del que os recomiendo el suyo (link abajo). Gracias bloggero menorquí !!!
Seguiré trabajando un rato más.
Por cierto, esta semana me instalan la línea de teléfono en mi casa, por lo que no será necesaria esta actividad semi-clandestina en mi despacho.
Salut
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Fotos: Catx http://catx.km6.net/


2 comentarios:
Unes paraules preciosas las que he llegit de la nostra illa, aquesta que ens té tan enimorats.
Un gran blog el teu, el seguiré visitant ;)
Gràcies Carol per visitarlo i per les teves paraules.
Salut i Visca el nostre petit país (independent)
Publicar un comentario