Dissabte passat 2 de juny vaig tenir la fortuna de poder assistir al concert de Concha Buika en el renovat Teatre Principal de Palma de Mallorca.
Vaig sortir de ca meva a les 21,45 hores i estava en la porta del Teatre a les 21,49 hores ..... una sort.
Crec que ha començat un nou idil·li per jo.
Tenia pendent aquesta visita al Principal per a poder opinar, amb coneixement de causa, referent a això.
A part de batalles polítiques, que si Cort no dóna llicència, que si el Consell obre sense ella, si acudeixes tu a la inauguració no aniré jo , si si si ...............
la veritat és que ha quedat preciós, una meravella vaja.
Dóna el mateix qui ho hagi fet, al final paguem tots, per a alegrar-se de la recuperació d'un centre neuràlgic per a la cultura de Ciutat.
És exigible que administrativament ho facin bé quantes institucions intervinguin, demandable que no hagi batalles per a les medalletes, i reconfortant i estimulant la rehabilitació en si mateixa.
Enhorabona per tots ¡¡¡
Era la primera vegda que escoltava a Buika en directe.
El concert va ser sublim.
Quina qualitat, quina veu, quant sentiment, quanta energia, quantes veritats cantades o simplement recitades .....
No va ser un concert més.
Ni per a la protagonista, que feia ja temps que no actuava a ca seva; ni per al públic, que la va abraçar amb la mateixa energia amb la qual ella interpreta les seves cançons.
Va ser un concert especial, una nit en la qual Concha va camelar al Teatre Principal, li va murmurar a la seva ´nena Lola´, va parlar de records i ´ulls verds´, va cantar per ´bulerías´, sempre´ alegres´, va demostrar el per què del seu ´triomf´ i va declarar allò de ´fotuda però contenta´.
El Principal es va omplir per a l'ocasió, la del retorn d'una dona que va créixer a Mallorca com artista i segueix creixent com a tal fora d'ella, o millor dit, amb la illa dintre .....
preciós i fascinant quan va parlar de la seva mallorca, de la roqueta .... amb quina silent emoció vam escoltar tots quants eram allá ......
Ai què poc cuidem als nostres ¡¡¡¡¡
Atenta i radiant en tot moment va estar la seva mare, a qui la filla li va dedicar el tema Nostàlgies.
Va ser un recital de dedicatòries: als quals pequen, a les dones, al color de la seva pell i a la valentia. Perquè si alguna cosa caracteritza a Buika és la seva fermesa. En el que pensa, en el que canta i en com ho canta. Ja sigui en clau de jazz, cobla, soul o flamenc, llenguatges als quals imprimeix el seu segell. Com ho sent i com ho viu.
La veu de la cantant d'origen guineano va penetrar amb força en el cor dels presents.
Guitarrista i baix van estar notables, i pianista i calaix, el de Ramón Porrina, excel·lents.
Banda i cantant van assolir alguns moments màgics, emocionants, que van captivar a un públic ja lliurat des de l'inici.
Buika es va moure entre la felicitat i l'angoixa, la qual li produïa tocar a casa. "He tocat en teatres més grans que aquest, però aquest, en aquest moment, ho assec molt gran", va dir amb ulls brillants i plena d'emoció.
......... que no passin tants anys per tornar-la escoltar a ciutat, a ca seva .... i que ella segueixi millorant ........
fins aviat Concha
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Foto: mallorcadiario y web del Teatre Principal
No hay comentarios:
Publicar un comentario