Tot just t'adorms després que les besades
i el teu somrís final llimona dolça
culmina un dia més la vida encara
pos oli al llantiol, decant la roba
m'assec descalç, per la finestra guaiten
estels, prenc tinta i ploma
doblec un foli usat
al moll, les barques
onegen el teu nom
la cambra vessa
coral, liquen, petxines.
(....)
He cremat resseguint el miratge dels versos
Tot el viure abocat a un fester de paraules
He cremat resseguint el miratge dels versos
Tot el viure abocat a un fester de paraules
M'he perdut entre fulls enganyosos de llibres
Ara cerc sense rumb el camí de tornada
(....)
M'escric i m'invent.
A redòs, mentre suren
les faldes del fum, pens un poble en silenci
tranquil vora el mar, unes barques a l'ombra
de pins i ressol. Embocats, brossa d'ulls...
serpentegen naufragis.
serpentegen naufragis.
(.....)
Amb un amor sense remei ni adob
Amb un enyor sense eima ni sortida
Ser menorquí és ser estranger pertot
Ser menorquí és com una malaltia
(....)
T’envii aquest paisatge vell de l’illa
perquè vegis com era abans Menorca.
M’han dit que has demanat lloc a un psiquiàtric.
No siguis boig i pensa en Ezra Pound.
La vida, tanmateix, no té aclarícia
i si ens hem de morir, que sigui tard.
No podem acabar com Sà-Carneiro
ni viure derrotats o amb amargor.
Tanta saudade i tant male di vivere
no ens menaran enlloc.
Deixa’t de cartesastrals.
Llegeix, escriu...
No beguis tant, Fernando!
(....)
(....)
Recull: Jaume Timoner
Fotografias cedides amistosament per Joan Mercadal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario