a quants heu compartit amb mi algun instant visitant aquest blog,
a quants m'heu animat a seguir,
a quants des de l'efímer del nostre pas per la vida creieu en certa dosi d'idealisme,
esteu presos d'alguna forma per un halo de romanticisme,
adopteu una postura inconformista
i d'alguna forma salpebrada de rebel·lia,
a quants creieu en una societat més justa,
a quants anheleu un món millor
i que no l'enteneu com una químera o una basta entelèquia,
a tots quants mai perdeu la il·lusió,
a qui sou activistes dels millors valors,
practiqueu la bondat,
conreeu l'amistat, l'amor, la igualtat, .......
a tots quants us ruboriza pensar
que alguns germans nostres sofrixen, passen fred, fam,
moren per raons impensables en la nostra societat del benestar,
en el nostre primer món
i voleu canviar les coses
als que heu decidit aportar el vostre òbol per al reestabliment d'una món més just, ......
US DESITJO MOLTA SALUT,
TONES DE FELICITAT,
SACS DE SOMRIURES,
CATIFES MÀGIQUES REPLETES DE BONS INFLUXOS,
ÈXITS EN EL PERSONAL I EN EL PROFESSIONAL, .......
TOT EN COMPANYIA DELS VOSTRES ÉSSERS MÉS ESTIMATS.
ALS ALTRES, US DESITJO ABANS DE RES QUE CANVIEU LES VOSTRES PRIORITATS,
US REPLANTEJEU EL VOSTRE ÀMBIT .......
I TAMBÉ ELS MATEIXOS DESITJOS QUE ALS AMICS.
SÉ QUE US CONVERTIREM,
QUE US FAREM APÒSTOLS DE LA JUSTÍCIA I LA PAU.
MOLTS D'ANYS DE TOT COR PER TOTS.
Jaume Timoner
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
3 comentarios:
Moltes gràcies pels teus desitjos i per pensar en noltros, els que ens passem per aqui encara que sigui de tant en tant i que no diguem gaire cosa. De vegades no hi ha tantes ganes d'escriure com d'altres. Ja saps com va això.
Et desitjo que passis unes bones festes i un any nou i sempre amb pau, salut, amor pels demès i per a tu mateix, no t'ho oblidis d'això, és molt important.
I jo vull aquesta catifa màgica que dius... que em faci volar... allà on em porti el vent.
Una besada.
Gràcies Gloria, la deixaré a Mercadal el día 24 o tal volta li dic que faci un viatge a Barcelona .......
Un privilegi coneixer-te.
Gràcies per tot.
Una besada.
Bon dia Jaume,
Moltes gràcies pel teu sensacional regal. Et desig un molt bon any!!!
Per no esser menys -cortesia obliga- deixem que t’envii també un Poema que segur coneixeràs i que li vaig “regalar” fa pocs dies a la meva dona pel naixement den Ramón, el nostre fill. Si sabés com t’enviaría la versió que en Paco Ibáñez va fer (però estic quasi convençut que la tens o la coneixes de sobres), es un Poema de José Agustín Goytisolo (un dels pocs bons):
Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.
Hija mía, es mejor vivir
con la alegría de los hombres,
que llorar ante el muro ciego.
Te sentirás acorralada,
te sentirás perdida o sola,
tal vez querrás no haber nacido.
Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto,
que es un asunto desgraciado.
Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.
Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno,
son como polvo, no son nada.
Pero yo cuando te hablo a ti,
cuando te escribo estas palabras,
pienso también en otros hombres.
Tu destino está en los demás,
tu futuro es tu propia vida,
tu dignidad es la de todos.
Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría,
tu canción entre sus canciones.
Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.
Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.
La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.
Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.
Perdóname, no sé decirte
nada más, pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.
Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.
De Jaume Riutord Ramis (Ciutat).
Publicar un comentario