El conta contes d'ahir a l'establiment de la familia Moragues va resultar un éxit tot i les pors per la falta d'entrenament del contador, per ser el primer que organitzaven a la seva espectacular i flamant llibrería, .....
Una trentena de nens, a més de bastants mares i pares, alguna que altra àvia ....
i un espectador d'excepció, Don Llorenç Noguera.
El primer dels contes va servir per a trencar el gel.
Vam cantar "sol solet vinem a veure, vinem a veure que tenc fred", un moment fantástic (veure els ulls, les cares, ..... i la meva també !).
És una bonica història, però potser excessiva per a nens de menys de 8 anys.
La segona història va resultar distinta, fins i tot per a aquest comptador de contes, que es va sentir alliberat de la pressió i es va recrear en la història i en el missatge que cadascuna d'aquestes històries duu.
Hi ha que començar el día amb un somriure i mantenir-lo tot el día, hi ha que ser agraïts amb el que es té, respectuós amb els pares, els amics, ....., gaudir de cada petit moment .......
UNA HISTORIA PRECIOSA, LA DE LUCAS PIERNILARGO, I UN MISSATGE MOLT COMPRENSIBLE.
Preciós.
Els nens l'hi van passar molt bé i van rebre una baldufa i altres regalets de mans de Isa Moragues.
L'ambientació i decorats va ser obra de Angie Moragues, que s'ha compromès a il·lustrar el pròxim conta contes que versarà sobre històries de "conxita i pepita veloç", dues estrelles, que vaig conèixer fa uns anys i amb les quals vaig entretenir una nit després d'una altra, durant uns anys, a Paloma.
Les revisaré i aquest segon conta contes ja no reportarà beneficis a la llibreria (jejejeje) ni a la Societat General d'Autors.
Regalaré els contes, encantat, als nens.
L'altre germana, n'Agri, es com l'Esperit Sant de la casa ..... jejeje
Gràcies a les tres i als seus pares, també a l'estaqueta tot el capvespre, per l'iniciativa i per haver contat amb aquest menorquí idealista per encetar-ho. Gràcies.
Al finalitzar el Sr. Noguera em va dedicar unes paraules meravelloses, d'idealista a idealista ..... "hauries d'haver-te dedicat a la pedadogía, ets un pedagog de la vida, ha estat preciós el que has dit i amb l'afecte amb el qual ho has fet, en una societat tan buida ....".
Gràcies Don Llorenç.
La meva mare, abans d'alegrar-se, em va dedicar un "no creus que ja no tens edat per a aquestes coses". És genial.
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
