La taverna dels Oratges
Tot just hem arribat a la taverna dels Oratges.
Mira com ragen les bótes.
Fibla aquella de quaranta anys.
Beguem: tota la llum de les estrelles aquí, de sobte.
Llac de silenci.
Qui és que neda?
Qui neda amb mi per aquest llac de silenci?
Pugem al bot i naveguem.
No veus que no sé remar?
Però saps estar molt bé quiet.
Escoltem les fulles de la ribera i els mosquits.
No et cremin els ulls així.
Temo que m'entrin ganes d'heure la lluna al fons del llac.
No, que t'ofegaries.
Joan Vinyolí.
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Foto: Jaume Timoner
No hay comentarios:
Publicar un comentario