Odi, repugnància o hostilitat (quelcom així com xenofòbia linguistica).

Rallar en menorquí, en pla em fa sentir bé, més còmode.

Però vull conèixer a la perfecció el castellà, el francès, l'anglès .....


Crec que tots els coneixements i tambè els de la llengua ens enriqueixen.


Considero que ser bel·ligerants amb la llengua, sectaris, excloents, impositius, vengatius .....és realment negatiu.


Quan veig un al.lot que, per haver nascut en el nostre petit país ralla el menorquí, el castellà, .... i per ser la seva mare anglesa (o francesa o alemanya), l'anglès (francés o alemán), ........ considero que alguna cosa així seria desitjable per tots.


No crec estar en possessió de la veritat, ni de bon tros, però considero aquesta situació ideal per als al.lots (so com esponges) i per al seu futur.

Però no, els uns imposant el català (estrets de mires), els altres negant el català (això és afirmant l'existència del balear, mallorquí, menorquí, eivissenc ..... al mateix temps que parlen en castellà, quina paradoxa, quina hipocresía) fan un trist favor a la societat.

Així ho penso (i es tan respectable com qualsevol opinió).

I pens, que els uns i els altres es creuen en possessió de la veritat absoluta, obcecats i irreflexius, creen un regne fictici on campar a pler i viure de la historieta de la llengua.

En aixó jo li dic

Odi, repugnància o hostilitat (quelcom així com xenofòbia linguistica).


El que té de bo el cas, l'inconvenient vaja, és que amb els seus discursos absolutistas confonen a la gent de bona fe i creen un clima irrespirable.


Vull rallar i escriure en pla, rallar i escriure en castellà, rallar i escriure en francès, rallar i escriure en anglès, .......


Qui serà el "dictadorzuelo" que m'ho impedeixi ?

Catarsis ja (II).

Pensat i escrit per en Jaume Timoner.