Obituari (Ponç Pons).

Poema de Ponç Pons
Obituari

People change and smile
but the agony abides
T. S. Eliot


He anat a caminar pel camps fins a Son Bou
i he vist els trencs solcant l’enfront de Llucaquelba
Sota un cel generós perfumat de llentrisca
les figueres lliuraven enterra els seus fruits
Pel barranc verd d’Es Bec entre Ses Canessies
Son Boter dava a un mar d’un profund blau turquesa
Desterrades les aus orfe d’antigues dunes
Jo em pensava gelós que el paisatge era nostre
dins les síquies la gent llença llaunes i fems
Ara em tanc en la nit de Sa Rocassa i cant
amb amor tot allò que perviu d’aquesta illa
explotada que estim amb dolor de fill paria
Ja no hi ha vellmarins pels penyals de Fornells
S’omplen totes les cales de bars i de murs
La llum grega es tenyeix de renous asfaltats
L’idioma en què escric no l’entenen ni els morts


Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Fotos: Joan Fuxá (http://sesfotosdenjoan.blogspot.com).