Desenes de miratges,
cercles i més cercles,
aigua que gira vertiginosa,
sempre engolida.
Al mig, la força
d’una mirada que juga
amb la dolçor de la pell
i busca l’arrel
fonda de l’aigua.
El que tinc és
un llapis a la mà
un paper estès davant meu,
i el desig d’escriure
noms plens de tendresa.
El color és el blau:
blau fosc de la tarda, atzur
del mar a migdia, blau
-blau cel del cel- i el blau
cendrós de l’oblit.
Jo no ho voldria
i busco
el roig de la sang
pell endins.
Montserrat Abelló (Tarragona, 1918).
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
1 comentario:
Jo, no som gaire de lletres, pero com ja te vaig dir per jo es un orgull que empris les meves fotos.
Salut paissano.
Publicar un comentario