una de les meves invencions culinàries per a quan disposo de poc temps .....
desconec si algú més la fa, ......
jo només m'he guiat per la inspiració del moment
No té secret.
Una truita francesa de dos ous, poc feta o ben feta (a gust del consumidor).
Pa pagés amb tomàquet de ramallet refregat, una mica d'oli i sal d'olives negres.
Olives tallades i dos filets d'anxoves.
Una copa de Ribera de Duero.
Una vela amb aroma de vainilla o taronja.
Música clàssica suau.
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Foto: Jaume Timoner
4 comentarios:
VAJA,VAJA, JO CREC QUE ETS UNA MIQUETA EGOISTA, NOMÈS VOLS DISFRUTAR-LO TU SOLET,UN ALTRE COP M'AVISES I VENC TOTDUNA....DURÈ VINET DEL BÓ.....
I
Ummmmmmmmmmmm!!!!
Be, tot i que no posaria pegues...millor poc feta ;-))(jo a aquestes hores ja em menjaria la teva invenció culinària...
TU SEMPRE FIDEL "AL QUI MATINA DÉU LI AJUDA" ..... EL DIA QUE VINGUEU AMB "PABLO", US PROMETO UN FASCINANT DESDEJUNI A LES 7,00 DEL MATÍ (O ABANS SI AIXÍ HO MANEU) QUE RECORDAREU TOTA LA VIDA. SALUT
doncs a mi un dia se'm va acudir una idea per a fer-me la truita amb el mateix gust més o menys però, fer-la diferent. Es tracta de batre l'ou o els ous com si fesis una truita a la francesa, però encomptes de plegar-la, la deixes estesa, i quan estigui cuita d'una banda la gires amb l'espàtula. I finalment la retires del foc i hi poses el que et vingui més de gust, pernil, formatge, olives, anxoves, fuet, etc., l'enrolles o la pleges i ja te la pots menjar! És boníssima!!
Publicar un comentario