Els anys que em resten els malviuré en somort.
Cada matí esfullaré una rosa —la mateixa—
i amb tinta evanescent escriuré un vers decadent
i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en testament:
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món
sense neguit que invento cada dia amb la mirada.
Quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m’hi dempeus,
cara a migdia, que el sol, quan surt,
m’encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
—Mireu, un mort amb la mirada viva. "
Miquel Martí i Pol
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Foto: Gloria Lima (http://glorialima.aminus3.com/image/2009-01-28.html).
No hay comentarios:
Publicar un comentario