L'Espanya de Xaranga i Pandereta versió chill-out (I).

Dias de desesperante calor, caldo de cultivo propicio para un terrorifico cóctel con la crisis de aditamento.

Días de cifras espeluznantes, tanto por parte de los rectores de los clubes de fútbol cómo de quiénes, con la coartada de haber sido elegidos democráticamente, manosean a la ciudadanía.

Ganando, seguro y sin riesgos, de 6000 euros para arriba (algunos se llevan de las arcas públicas, entre pitos y flautas, más de 10000 al mes) es muy fácil pedir calma a la gente, anunciar brotes verdes, .....

Quiénes a diario batallamos por sobrevivir, y os juro por mi madre que cada vez es más difiícil, estamos en otra onda.

Quiénes sufrimos los rigores de la sinrazón bancaria (algún día. con más tranquilidad, .... me explayaré), de quiénes se lucran a nuestra costa con la cooperación necesaria de nuestros gobernantes, quiénes han abierto la mano y han incitado al atroz consumo cuando les ha interesado y cierran, ahora, drásticamente el crédito ...... estamos, efectivamente en otra onda.

Y también los pensionistas de 700 euros al mes, y los parados, y los autónomos, .......

Ni los creimos antes ni nos los creemos ahora, ....... pero que difícil es prescindir de ellos, siquiera sea en cuestiones tan habituales como las domiciliaciones (que se cobran, dicho sea de paso, a precio de oro).

Y por si fuera poco, un poco de UM. un poquito menos (gracias al fiscal general del Estado) de Matas, un mucho (gracias a Rajoy) de Camps, Bárcenas, Merino, .... UNA LISTA INTERMINABLE.

Y un Montilla triunfante (que le da en la frente a Zapatero siempre y cuando quiere).

Y todo saliendo del bolsillo de los curritos de a pié.

Lamentable y vergonzoso el panorama, se mire como se mire.

La España de Charanga y Pandereta versión chill-out.

En cualquier caso, feliz vacaciones a quiénes tengáis la suerte de poder disfrutarlas que no es el caso del que suscribe.

Salut

(....)

Dies de desesperant calor, brou de cultiu propici per a un terrorific còctel amb la crisi de aditament.

Dies de xifres esborronadores, tant per part dels rectors dels clubs de futbol com de qui, amb la coartada d'haver estat triats democràticament, grapegen a la ciutadania.

Guanyant, segur i sense riscos, de 6000 euros cap amunt (alguns es duen de les arques públiques, entre xiulets i flautes, més de 10000 al mes) és molt fàcil demanar calma a la gent, anunciar brots verds, .....

Qui diàriament batallem per sobreviure, i us juro per la meva mare que cada vegada és més difiícil, estem en altra ona.

Qui sofrim els rigors de la "sinrazón" bancària (algun dia. amb més tranquil·litat, .... m'esplaiaré), de qui es lucran a la nostra costa amb la cooperació necessària dels nostres governants, que han obert la mà i han incitat a l'atroç consum quan els ha interessat i tanquen, ara, dràsticament el crèdit ...... estem, efectivament en altra ona.

I també els pensionistes de 700 euros al mes, i els desocupats, i els autònoms, .......

Ni els vam creure abans ni ens els creiem ara, ....... però que difícil és prescindir d'ells, si més no sigui en qüestions tan habituals com les domiciliacions (que es cobren, dit sigui de passada, a preu d'or).

I per si no fos poc, un poc de UM. un poc menys (gràcies al fiscal general de l'Estat) de Matas, un molt (gràcies a Rajoy) de Camps, Bárcenas, Merino, ....

I un Montilla triomfant (que li dóna en l'enfront de Zapatero sempre que vol).

I tot sortint de la butxaca dels curritos de a peu.

Lamentable i vergonyós el panorama, es miri com es miri. L'Espanya de Xaranga i Pandereta versió chill-out.

En qualsevol cas, bones vacances a qui tingueu la sort de poder gaudir-les que no és el cas del que subscriu.

Salut

Pensat i escrit per en Jaume Timoner.

Foto: Jaume Timoner