
ets l'alè necessari,
de vegades
i l'alè imprescindible,
sempre
quan sobre meu
cauen
les cendres
d'agressives
erupcions humanes
tanco els ulls,
t'imagino,
i sospir
amb tranquil·litat
increïble fou
la forma de trobar-nos
fantàstiques i meravelloses
les expectatives
però infinitament millor
es el nostre dia a dia
t'estim marieta i
com m'agrada dir-te
"fins a l'infinit i molt més"
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Foto: Jaume Timoner


No hay comentarios:
Publicar un comentario