Aniversari amb margarides grogues.

Foto: Jaume Timoner

” Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,
i ni això. Sento ara aquesta joia forta
que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
d’adolescent, pressent per l’endemà trobar-te
nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
d’estacions madures, de setembres eterns,
on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
els records i l’espera.

No fa ni un dia encara,
encara no et conec i et tinc sabuda i vista
i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
cada dia la sang s’incendia i fulgura,
i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n’has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides. “

Narcís Comadira


(com cada 7 de febrer, en aquesta hora a la que ens coneguerem, publicaré aquest poema com a recordatori del moment, però per damunt de tot com a demostració de l'estima que et profeso - "fins a l'infinit i molt més -).