Per en Pep Guardiola.

Poso aquest video en honor d'en Pep Guardiola, un tipus excepcional.

No soc del Barça, soc de l'Espanyol (tradició familiar i un equipament complet de petit en tenen l'explicació), encara que realment no m'interessa gairebé gens el fútbol.

El segueixo quan hi ha partits com els d'aquesta setmana que s'acaba.

En Pep es i será el millor entrenador de l'historia del Barça, però no només per els titols que l'equip ha assolit baix les seves ordres.

Apart dels éxits, impressionants, ha donat una lliçó magistral de com conformar un "equip" ben cohesionat, ha compaginat de forma excepcional la duressa i la dolçor per treure el millor de les potencialitats de cadascú (quan hi ha hagut alguna poma qie podía podrir el cistell, la treta tot d'una sense importar el nom), ha segellat un concepte de fútbol vistós i práctic a l'hora (es cert que ha tingut una plantilla mai vista), ha sigut sempre un senyor, educat i correcte, respectuós, ........, ha sapigut día adèu com un gentleman, en el moment just i sense fer soroll (els mérits per els jugadors i per el seu company i nou entrenador Tito Vilanova).

Chapeau Pep ¡¡¡


A mès d'aixó, es un amant de Martí i Pol (el poeta) i d'en Lluis. 


Vagi on vagi, torni quan torni, vengui d'on vengui ........ molta sort Pep


i recorda sempre, aquells mots que ens recorden el sentit de les coses

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.

I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

(...)

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l’espai concret d’ara mateix, l’espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten
a llegir encara la mateixa plana.


Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap!

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d’aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.

(...)

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

(...)

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d'estimar.

Una abraçada mestre.

Gaudeix de la familia i xucla el moll de la vida .......... t'ho mereixes i s'ho mereixen.

Salut ¡¡¡