Un
libro abierto es un cerebro que habla; cerrado un amigo que espera; olvidado,
un alma que perdona; destruido, un corazón que llora.
Proverbio
hindú
RECOMENDACIONES SANT JORDI
PARA ADULTOS
- El
común de los mortales de Jorge Riechmann (POESÍA).
-
Antología poética, Mario Benedetti (POESÍA).
-
L’ámbit de tots
els ámbits. Miquel Martí i Pol (poemari)
- El esnobismo de
las golondrinas, Mauricio Wiessenthal.
- El
Prisionero del Cielo, de Carlos Ruiz Zafón.
-
Los Juegos del Hambre, de Suzanne Collins.
-
Diario de Invierno, de Paul Auster.
- El
abuelo que saltó por la ventana y se largó, de Jonas Jonasson.
- El
enredo de la Bolsa y la Vida, de Eduardo Mendoza.
- La
Delicadeza, de David Foenkinos.
-
Los Invitados de la Princesa, de Fernando Savater.
-
Las Horas Distantes, de Kate Morton.
RECOMENDACIÓN ESPECIAL
El
aniversario
Miquel
Martí i Pol
Ilustraciones:
Carme Solé Vendrell
El
Jinete Azul
Aunque
a veces no lo parezca, el tiempo pasa. En muchas ocasiones, demasiado
deprisa. Tanto como para que, cuando te quieres dar cuenta, hayas dejado
pasar los mejores años de tu vida, sin aprovecharlos, sin sentirte realizado.
Este el sentimiento que abordó al Sr. M. la mañana del día de su 10º
aniversario de casado.
El
tiempo ha seguido su curso y el opaco cristal de la rutina le fue enajenando
de sus emociones. Pero un día lluvioso y gris, tras una laboriosa jornada de
trabajo gris, regresando a su hogar, se encontró un sombrero. En ese momento,
sin saber porque, el Sr. M. se sintió dueño de su destino. Decidió,
convertido en otro hombre, amo y señor de su nueva personalidad, que se lo
pondría y que nunca jamás se lo quitaría.
Evidentemente,
nadie comprendió esta osadía…
(Disponible
también en catalán, editado por MARS).
PARA NIÑ@S
La
manzana
Kazuo
Iwamura
¿Ahora
qué va a pasar?
Nuria
Díaz Reguera
Yo
mataré monstruos por ti
Santi
Balmes
RECOMENDACIÓN ESPECIAL
Una
pequeña historia para entender el universo
Hubert
Reeves
Prólogo
de Jorge Wagensberg
¿Cómo
explicaría los misterios del universo a su nieta uno de los más prestigiosos
astrofísicos del siglo XX?
“Dedico
este libro a mis nietos. Al empezar a escribirlo, tomé conciencia del valor
simbólico que podía otorgarle: el de un testamento espiritual.
¿Qué
quería contar a mis nietos acerca de la historia de este gran universo que
ellos continuarán habitando después de mi? Este libro surge de las
conversaciones con una de mis nietas en las noches de verano. Dialogamos bajo
el cielo estrellado, que contemplamos cómodamente estirados sobre unas
tumbonas.
La
contemplación de la bóveda celeste y la sensación de encontrarno entre los
astros provocan el deseo compartido de saber más acerca de este cosmos
misterioso que habitamos.
Este
libro tratará cuestiones de ciencia, sin por ello excluir la poesía.” H. R.
“Todos
somos nietos de Hubert Reeves”. Del prólogo de Jorge Wagensberg.
Ara mateix
(Miquel Martí i Pol /
del llibre recomentat “L’ámbit de tots els ámbits)
Ara mateix enfilo
aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit
que no dic
i em poso a apedaçar.
Cap dels prodigis
que anunciaven
taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els
anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre
amb vent de cara,
quin llarg camí
d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val
saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en
terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de
dubtes i renúncies
en què els sorolls
ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig
estrafem la vida.
De res no ens val
l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent
malenconia
que ens posem per jersei
o per corbata
quan sortim al carrer.
Tenim a penes
el que tenim i prou:
l'espai d'història
concreta que ens
pertoca, i un minúscul
territori per viure-la.
Posem-nos
dempeus altra vegada i
que se senti
la veu de tots
solemnement i clara.
Cridem qui som i que
tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú
es vesteixi
com bonament li plagui,
i via fora!,
que tot està per fer i
tot és possible.
1
Pensem-la clara aquesta
quietud
que escampa tants de
ressons impensats;
pensem-la clara i
suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara
mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena
de sorpresa
i tot és vell, i trist,
i necessari.
Vam girar full temps ha,
i alguns s'entesten
a llegir encara la
mateixa plana.
2
Potser el secret és que
no hi ha secret
i aquest camí l'hem fet
tantes vegades
que ja ningú no se'n
sorprèn; potser
caldria que trenquéssim
la rutina
fent algun gest
desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés
la història.
Potser, també, del poc
que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que
cal; qui sap!
3
Molt lentament giravolta
la sínia
i passen anys, o segles,
fins que l'aigua
s'enfila al cim més alt
i, gloriosa,
proclama la claror per
tots els àmbits.
Molt lentament davallen
aleshores
els catúfols per
recollir més aigua.
Així s'escriu la
història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre
ningú.
4
Massa sovint girem els
ulls encara
i el gest traeix angoixa
i defallences.
L'enyor, voraç, ens
xucla la mirada
i ens gela el moll del
sentiment. De totes
les solituds, aquesta és
la més fosca,
la més feroç, i persistent,
i amarga.
Convé saber-ho i convé,
d'altra banda,
pensar el futur lluminós
i possible.
5
¿Qui sinó tots -i
cadascú per torna-
podem crear des d'aquest
límits d'ara
l'àmbit de llum on tots
els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota
veu ressoni?
Públicament ens
compromet la vida,
públicament i amb tota
llei d'indicis.
Serem allò que vulguem
ser. Debades
fugim del foc si el foc
ens justifica.
6
Ni llocs ni noms ni
espai suficient
per replantar l'arbreda,
ni cap riu
que remunti el seu curs
i ens alci el cos
per damunt de l'oblit.
Tots sabem bé
que no hi ha camp obert
per cap retorn
ni solc en mar a l'hora
del perill.
Posem senyals de pedra
pels camins,
senyals concrets, de
fonda plenitud.
7
Compartirem misteris i
desigs
d'arrel molt noble i secreta,
en l'espai
de temps que algú
permetrà que visquem.
Compartirem projectes i
neguits,
plaers i dols amb
dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor
i el desamor.
Tot això junt, i més, ha
de donar-nos
l'aplom secret, la
claredat volguda.
8
En clau de temps i amb
molt de patiment.
Vet ací com podem
guanyar el combat
que de fa tant de temps
lliurem, intrèpids.
En clau de temps i
potser en solitud,
acumulant en cadascú la
força
de tots plegats i
projectant-la enfora.
Solc rera solc per mar
de cada dia,
pas rera pas amb
voluntat d'aurora.
9
Ni cap llevant luxuriós,
ni cap
ponent solemne. Més ens
cal saber
que no hi ha grans
misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens
empari; res
d'allò que tants de cops
han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.
Posem la mà damunt la mà
i els anys
conferiran duresa a cada
gest.
Vam preservar del vent i
de l'oblit
la integritat d'uns
àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots
junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús,
quina peresa
malmet l'impuls de
renovada fúria
que ens feia quasi
delejar la lluita?
Del fons dels anys,
crida, barbullent,
la llum d'un temps
expectant i frondós.
11
Convertirem els silencis
en or
i els mots en foc. La
pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els
afanys
esborren privilegis.
Lentament
emergim del gran pou,
heures amunt,
i no pas a recer de cap
malastre.
Convertirem el vell
dolor en amor
i el llegarem, solemnes,
a la història.
|
2 comentarios:
m'en he estat mirant varis dels que recomanes...
tan de bó tingues mes quartos!
en Marti Pol es l'amo
espero hagis tingut una bona diada
Gràcies Jaume !! ja saps que sempre segueixo les teves recomanacions...jo he rebut el del Paul Auster i he canviat dos més, un en alemany i un llibre de rutes de muntanya. I, per cert, no matinis tant !!! les gates segur que estan encantades, però el gos no remuga per passejar de nit??? Petonets infantils
Publicar un comentario