"Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,espectadors a voltes,
senzillament i com si res,
la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer,
comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas,
l’onada avui volgués queda’s.
Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...
Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill,
podria dir-te que...
Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc..."
Un núvol blanc.
Lluis Llach - 1985
Una preciosa cançó de Lluis Llach, escrita amb tot l'amor cap a la seva mare ...... una de les meves preferides, que solc cantar amb tot el sentiment en aquells moments en els quals cantar a Llach m'omple de felicitat ( que és gairebé sempre ........ per cert i encara que Llach no sigui sant de la devoció de la meva mare, és també un petit homenatge per a ella).
Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
Foto: Jaume Timoner
3 comentarios:
M'encanta, m'emociona aquesta canço. Som uns romantics. Un petó maco.
Preciós es teu homenatge a sa teva mare.En lluis Llach per jo és tot un ídol!! Un "personatge" irrepetible!
Salut!
Soc un incondicional d'en Llach. El primer concert el vaig seguir a la Plaça de la Catedral de Bcn amb n'Angels Gonyalons i les seves germanes. Des de aquell día, .... ja ha plogut .... no he deixat d'escoltar a Llach a Ciutadella, a Es Freginal de Maó, a Palma, Porreres ...... i per damunt de tot no he deixat de cantar i d'emocionar-me amb cadascuna de les seves cançons, de les seves lletres .... i tambè he aprés a estimar Martí i Pol.
En els moments febles i tambè en els d'alegría, es la meva guía que reforça el meu idealisme i el meu inconformisme o l'inrevés.
M'encanta compartir-ho amb voltros.
Una besada tendre per totes dues.
Salut Gloria i Consuelo.
Publicar un comentario