Set tulipes grogues (2099 caracters)

El dia era espectacular, assolellat, amb una refrescant brisa.

Podria ser un dia qualsevol, però era el pròleg de la primavera.

L'últim dia d'hivern i per tant el contigu al primer dia de la florida estació.

La plaça, incomparablement bella, caracteritzava al poblet, fent-lo únic.
En Joan i en Tomeu, asseguts en un banc, rememoraven velles històries.
Xim, portant un bell ram de tulipes grogues, creuava la plaça lenta i parsimoniosament, semblava que estàs a un altre món.

Malgrat les seves quotidianes converses, aquest matí no va reparar en ells. Aquell dia mai ho feia.
Seguint amb mil·limètrica exactitud el seu camí habitual, va prosseguir cap als afores del poble.
A escassos quilòmetres, cap al ponent, estava el coquetó i escarit cementiri de Santa Agnès.
Xim va entrar-hi, amb decisió, en el sagrat lloc.
Alguna llàgrima atalaiava les seves galtes.

Es sentia profundament afligit.
Va buscar, infructuosament, la tomba d'Anna, la seva parella.
Cansat, amb un somriure a la cara, va sortir del petit recinte. 

Quan sortí del cementiri a les mans hi portava flors, el mateix ram de tulipes, d’un groc intens.
La lenta cadència de l'anada es convertí en precipitat ritme a la volta.
Tot pujant la costa que desemboca en la incomparable plaça, aquesta vegada si va reparar la presencia d’en Joan i en Tomeu.

Es va asseure uns minuts amb ells.
En ser interrogat per tots dos a l’hora, per aquest ram sublim, després d'un lleuger titubeig, els va contestar.
Un somni amics meus, tot va començar per un malson.

Aquella nit de fa uns anys, em va fer creure en la meva separació sobtada de l’Anna.
Una tràgica ruptura, només existent en el món oníric. Tal dia com avui, celebro aquest aniversari amb un ram de set tulipes grogues per la meva estimada.

Però acudeixo primer al cementiri per tenir sempre present que encara puc gaudir del goig d’estimar-la i del temps que encara ens resta per compartir.

Un malson primaveral que he convertit en un dels múltiples homenatges a l'amor de la meva vida, l’Anna.

Any rere any, aquell ritual es reproduïa com si fos el primer cop.



Pensat i escrit per en Jaume Timoner.
(relat que ha quedat 3er al concurs de relats breus del programa "Hem de parlar" de IB3)